Després de conèixer les notícies que el nostre estimadíssim Juli Badia ja havia estat Papa de la Clara, la Mireia (per qui no la conegui o recordi la senyora Gallifa) no se li va acudir res més que exaltar la felicitat compartida amb unes boniques melodies, a les quals us volia fer partíceps de gaudi. Escolteu doncs, i no us oblideu d'aplaudir al final
"Solo" de la Mireia
I ara tots, amb musica africana:
mentrestant, en Gallifa s'ho mirava nerviós i els altres no tant, menjant grana de capellà.
I pels que no ho hagueu notat, tot aquest espectacle en una sala que a molts de vosaltres us portarà molt bon records, la sala petita no pas del Teatre Nacional, sinó del teatre d'Oristà
1 comment:
Oristà encara continua essent el centre cultural que sempre ha estat.
Això esta be.
JO
Post a Comment